Presentació de la Guia d'entrenaments

01/09/2016

Diuen que tot ésser humà hauria de fer 4 coses abans de morir: tenir un fill, plantar un arbre, escriure (publicar) un llibre i córrer una marató.

I per poder córrer una marató cal entrenar durament, però no és impossible. De fet, potser el més complicat és entrenar el cap ja que, al final, la marató es fa pel cap, no per les cames. Segons el meu parer, qualsevol que pugui fer mitja marató, podria passar a fer els 42 km d’una marató complerta: ja té la musculatura adequada i el cor i els pulmons demostren que aguanten l’exercici constant durant molta estona. Però el que potser no està entrenat és la força de la voluntat, la capacitat per superar-se, per exigir-se quan hom ja està molt cansat, deshidratat, etc. I per això sí que cal entrenar: és a dir, s’entrena més per acostumar-nos a l’exercici que a preparar la musculatura.

Però potser sóc molt agosarat quan faig aquesta afirmació i algú pot criticar-me fàcilment. No ho nego. Al cap i a la fi sóc autodidacta. Però he fet vàries maratons malgrat tenir 46 anys i patir dolor al genoll a causa d’una intervenció quirúrgica que em va manllevar el menisc i no em va solucionar ben bé res.

En qualsevol cas corro, i a algú li pot servir d’ajuda si veu pautes d’entrenament d’una persona gran i queixosa d’una vella lesió que, malgrat tot, disfruta amb l’esport. Vaja, que no teoritzo sobre pautes d’entrenament sino que surto a entrenar i faig el que puc, en condicions molt semblants a les de la majoria dels runners amateurs.

I potser aquesta és la clau: disfrutar. Si hom surt a córrer a contracor, per obligació, no disfrutarà dels entrenaments i li serà realment difícil acabar la marató. A partir dels 20 km la deshidratació que afecta al cos implica començar a acumular cansament que només es pot contrarestar perquè el cap diu que vol continuar. Si hom no disfruta, difícilment el cap trobarà arguments per convèncer el cos de continuar.

Alguns amics m’han preguntat com entreno. Alguns també volen córrer i pensen que els puc orientar. Per això he acabat pensant en penjar en un blog, aquest blog, entrenaments, comentaris, sensacions, experiències. Sobretot experiència. És a dir, lluny de les teories i dels “programes” oficials, el que puc fer és oferir la meva experiència real, amb entrenaments reals, no amb el que “hauria de fer” si estigués bé o no hi hagués cap inconvenient. Per tant, puc anar escrivint el que vaig fent, incloent les parades o canvis de plans per qualsevol causa. Penso que això podrà ser llegit en clau de “bé, jo també m’hi he trobat”. I malgrat tot, arribar a punt per fer una marató determinada (i ja us diré com va, també de manera real).

Però recordeu que, en el meu cas, tinc alguns condicionants que tenen un gran pes alhora de determinar les meves pautes d’entrenament: l’edat; el malmès genoll; compaginar amb la família, la feina... Però el condicionant més important, i estimulant, és que torno a fer maratons per i amb la meva filla, empenyent-la en la seva cadira de rodes. Això vol dir entrenar amb la cadira de tant en tant, reforçar l’esquena, potenciar la resistència... Però a la vegada vol dir haver tornat a acceptar el repte de fer maratons.

A partir d’aquests condicionants, l’estratègia d’entrenaments que em plantejo és intentar entrenar la majoria dels dies a la setmana, si poden ser 6 millor que 5, però amb un objectiu no menor d’evitar carregar-me el genoll o qualsevol altre mena de lesió. Això em porta a desenvolupar una pauta d’alternança amb altres esports.

No m’avanço més i en les properes entrades al blog aniré concretant aquesta “Guia d’entrenaments per córrer maratons”.

Comentaris