05/05/2016

Marató de Barcelona '16

Poder fer la marató de Barcelona amb la meva filla, l’Atena, va ser una experiència meravellosa. Ja a la sortida, la preparació dels “equips” al voltant dels discapacitats físics transmetia un bon rotllo molt encoratjador...

Grups de 10 o 12 persones uniformats, de bon humor, preparats i organitzats per fer relleus i així poder portar fins a la meta un sol membre del grup, el que anava a la cadira de rodes, és del tot lloable: quina solidaritat! Tots per un i un per tots. Mai tan ben dit. I quan van veure que nosaltres anàvem sols, estranyats, ens van oferir la seva ajuda. Genial.

Però la veritat és que amb el tret de sortida ens vam posar al capdavant i vàrem accelerar per atrapar un pare que duia dos fillets en el cotxet i que havia sortit per davant nostre i ja ens portava avantatge. El ritme era sostenible malgrat l’esforç per posar-nos primer i, un cop assolit aquest petit objectiu, vàrem anar “obrint” la cursa. Efectivament, érem els primers i és tota una sensació curiosa: ningú per davant, tothom animant-nos. Efectivament, tothom ens cridava i ho feien pel nostre nom. Llavors vaig adonar-me que portàvem el nom al dorsal i aquest enganxat a la panxa de manera que tothom ens podia “conèixer”. I quina alegria, quina proximitat, quin escalf, quants d’ànims ens arribaven de totes bandes.


 En aquells moments vaig veure que l’Atena era la gran estrella, era la protagonista.


Set o vuit quilòmetres vàrem poder gaudir del primer lloc a la cursa. A partir de llavors ens van començar a avançar corredors, els més ràpids primer, els segons més ràpids després. I també ens animaven, valoraven el nostre esforç, es preocupaven especialment per l’Atena i la seva lluita personal, una lluita que va molt més enllà de completar una cursa, una lluita que viu cada dia, des del moment en que posa els peus al terra i descobreix que no pot caminar normal i corrent, una lluita que és la seva vida.

I és aquí on vull anar a parar. Acabar la marató és l’objectiu de la mateixa cursa, com Filípides: arribar a la meta ho és tot.


 Sigui corrent, sigui a peu, sigui en cadira: la meta és arribar, el gaudi ha d’estar en fer-la, en viure-la.


Acabar amb un bon temps, omple d’orgull, espatarra els corredors menys en forma. Dir que feia quasi 30 anys que no corria la marató i que ho he tornat a fer per l’Atena o dir que ho he fet malgrat la prescripció mèdica en contra pel fet d’haver-me extirpat el menisc només és rebuscar en petiteses per fer més heroica la cursa. En realitat res no podrà amagar la importància que va ser per l’Atena la vivència d’una jornada molt i molt especial, molt i molt emotiva.


 I això és el tot: la felicitat d’una filla, de la meva filla, una nena discapacitada des dels 12 anys a resultes de l’enèsima operació de columna.


I amb ella i amb la nostra participació a la marató de Barcelona es posa de manifest que no tothom té sort a la vida. I no parlem de guanyar uns diners a la loteria, parlem de la salut que, realment, resulta ser el més important en la vida de qualsevol persona. Malauradament només ens n’adonem quan aquesta ens falta. Però com ha de sentir-se ella, l’Atena? Ella que des de naixement ha viscut amb greus problemes de salut, ella que ha conviscut amb disfuncionalitats, múltiples intervencions quirúrgiques, complicacions, problemes irresolubles... Ella que, d’anar amb bici i caminar amb normalitat, un dia entra a l’hospital pensant que li arreglaran la cifoescoliosi aguda que pateix i en surt amb una paràlisi irreversible a les cames. Com ho pot entomar? Com no deprimir-se? Només 12 anys i el futur que pot entreveure és dalt d’una cadira de rodes, sense gaire autonomia, sense possibilitat d’experimentar coses que d’altres que ni valoren la sort que tenen de tenir salut sí poden.

I és aquí on la nostra cursa pot sensibilitzar tothom: no tothom pot caminar, no tothom pot córrer, però tothom mereix ser feliç, tothom mereix tenir salut.


 Tots som l’Atena, una persona que lluita el dia a dia, que s’enfronta a les desgràcies més doloroses, capaç de construir la seva pròpia felicitat.