Team Atena

Som l’Atena, el Jofre, l’Aiant, l’Enees, la Natalia, l’Adrià i tots els que estem amb nosaltres per seguir fent curses, per seguir lluitant per una vida més alegre, per superar les dificultats i impediments que comporten les malalties rares i la discapacitat.

I això fem, córrer en maratons per tal de viure experiències úniques, per tal de fer de l’esforç el nostre gaudi de la vida.


I correm junts, uns animant, d’altres empenyent, amb l’objectiu d’arribar a la meta que és del què es tracta, sigui com sigui, a peu o amb cadira de rodes.


El maig de l’any 2002 va néixer la nostra filla Atena amb una malformació anomenada “síndrome de la claveguera”. Una malaltia rara, que afecta a menys de un 1 de 200.000 naixements. Que sigui “rara” vol dir que hi ha tan poca freqüència que ni tan sols s’esmercen gaires esforços econòmics, sigui en recerca o en farmàcia, a estudiar-les, a pal·liar-les. No són “rendibles”. Però qui diu que l’economia tracti de justícia? El cas és que hem tirat endavant. Ella ha tirat endavant, malgrat tot.

L’han operat múltiples vegades des del mateix naixement. Ara abocant el budell per la panxa, ara reconstruint l’anus, la uretra i la vagina, ara els ronyons, ara la columna vertebral. I sempre amb complicacions, mai corregint les malformacions a la primera. Ni en això tenia sort.

En una d’aquestes operacions, de columna vertebral, va sortir-ne amb una parèsia aguda en una cama i parcial en l’altra. Això vol dir paràlisi. És a dir, algun nervi va quedar-ne afectat i hauria d’anar amb cadira de rodes. Ja no podria caminar o anar amb bicicleta com a ella tan li agradava: fer excursions pel bosc, explorar al costat del riu, jugar a arqueòlegs...

El cop va ser molt dur. La sorpresa es va tornar en incomprensió, la incomprensió en tristesa, la tristesa en depressió. Calia sortir del bucle. No podia renunciar a ser feliç. I, hem de dir, ella mateixa va ser qui va posar bona cara al mal temps. Ella mateixa va ser la lluitadora digne del seu nom: una veritable deessa de la intel·ligència, la saviesa i la lluita per la vida.

I amb aquest esperit neix l’equip de l’Atena, per lluitar contra les adversitats i posar un somriure a la llegendària cursa de l’heroi Filípides quan, després de la batalla de Marató, va córrer els 42 km 195 metres per arribar a Atenes i anunciar la victòria dels grecs sobre els perses, de la raó i la llibertat d’un petit poble sobre el misticisme i la submissió a un imperi enorme que semblava, només semblava, inevitable.

Emulant la seva gesta, com tots els corredors de maratons del món, vàrem fer la de Barcelona el passat 13 de març de 2016 i la vàrem completar amb un temps de 3 hores i 18 minuts. L’alegria d’aquesta experiència ens ha animat a seguir corrent, a seguir buscant viure amb plenitud malgrat tot i, a més, a poder-ho explicar per engrescar d’altres a fer-ho o simplement a ajudar al tothom qui ho pugui necessitar, perquè no ens n’adonem però amb molt poc podem ajudar molt.


I recordeu que, al final, el que importa no és guanyar, el que importa és fer-ho.